Avui hi sóc, demà no ho sé

Hi havia un home
que cada matí al llevar-se
deia:
Avui hi sóc,
demà no ho sé.

I el dia del seu enterrament
quasi tothom parlava
del que deia aquest home
al matí de tots els dies.

N’hi havia
que volien arribar
més enllà de les paraules
i descobrir la filosofia
d’aquell que ja no era.

N’hi havia
que l’esmentaven
com un bon home
que no sabia pensar en un demà.

N’hi havia
que ploraven
perquè se l’estimaven.

N’hi havia
que reien
d’aquella expressió
tan curta de sentit.

N’hi havia
que mai es veurien capaços
de dir quelcom al matí
tret d’un bon dia malcarat.

N’hi havia
que no deien res
doncs eren muts de pensament.

I de tots
només vaig quedar jo
per recordar-lo.

Avui hi sóc.
demà no ho sé.
Un gran pensament,
vitamina matinal.