Estels que de l’Univers sou
i que a la nit doneu tendresa,
sapigueu que aquí a la terra
fa molts anys que us vaig mirant.
Teniu en la vostra claror
un sentiment de bellesa
que malgrat tota distància
segueix sent renovador.
I ja entrada la nit
amb vosaltres allà dalt,
la Lluna que us acompanya
i el silenci que ens envolta,
jo,
al vostre costat,
m’embolico en pensaments.
Pensaments tan complicats
que cridant us els diria,
però trencaria l’harmonia
que entre nosaltres s’ha fet.
Nit, Estels, Lluna i Silenci,
oferiu tal resplandor
que omple el buit de les respostes,
respostes que aquí a la Terra
no les sabem trobar.
Bona nit i fins demà.
1.27.2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada