Hipòtesi

Es de suposar
que els homes,
fa milers d’anys
en allò que en diuen pre-història,
no coneixien idiomes
i to just començaven a fer-se entendre,
ara una ganyota,
ara un crit indesxifrable.

Es de suposar
que no tenien problemes autonòmics
per no saber de cultura
ni significats com “som una nació”.

No es deien “bon dia”
ni “bon profit”
“bona tarda”, “que dormis bé”
o “salut i força al canut”.

És teòric
que no pensaven gaire,
però “imbècil”, “estúpid”
i “fill de p...”,
ben cert que ho intuien.

El somriure va aparèixer
quan algú, de la tribu del costat,
era empaitat per una fera ferotge.

L’home, molt bèstia ell,
no demanava permís a la companya
i el feminisme d’aquesta
encara estava per plantejar.

I els primers crits
no eren matitzats
i s’hi barrejaven “t’estimo”, “fem la guerra” o
“tinc gana i em pelo de fred”

No.
Realment no sabem res
dels nostres avantpassats,
si eren monos o insectes
o si primer va ser ell o ella
o si animals... bé, animals sempre,
vull dir fisicament.

Potser estaven organitzats
i a un li deien cap
i a l’altre mestre,
a la verge “santa” i a la veïna “puta”,
a l’amiga “tens un polvo”
i a la promesa “ets única”.

I amb les amics voltaven
i a les noies miraven
i quan l’orgull sortia, la bastonada era fatal.

I al temps li deien curt
i a la vida és un patir,
i a l’amor ets fonadís
i a les flors una esperança
i a la gent un girigall
i quan volien respostes
miraven al cel
sense saber on mirar.

I amb la mort tot eren plors
i amb l’amistat alegria
i amb el sentiment melangia
i a mi no em coneixien.

Sí.
Ben cert.
Estaven organitzats.

Primer gens, després més.
i l’un era gras i l’altre prim
i el petit volia ser alt
i el gras prim i poderós
i el poderós, més poderós.

I amb la pluja no sortien
i el sol era com un déu
però molt sol volia dir ombra.

I així podria estar escrivint,
dia i nit,
suposant o confirmant
com eren i què feien
aquella gent de pre-història.

I heu de tenir present
que de bon punt m’emprenyaria
si d’aqui milers d’anys,
un home o dona,
ploma als dits
i paper blanc al davant,
comencés la seva dèria amb:

Es de suposar
que els homes,
fa milers d’anys
en allò que en diuen història,
...